¹ Dates de signatura i ratificació per l’antiga República Federal Txeca i Eslovaca.

² Ratificació per Saarland 14/01/1953 – Sarre es va convertir en part integrant d’Alemanya l’01/01/1957.

³ Primera ratificació: 28/03/1953. Denuncia amb efectes el 13/06/1970.

⁴ Dates de signatura i ratificació per part de la unió estatal de Sèrbia i Montenegro.

⁵ D’acord amb la Resolució CM/Res(2022)3 adoptada pel Comitè de Ministres el 23/03/2022, la Federació Russa deixarà de ser part del Tractat STE núm. 5 el 16/09/2022.

Els governs signataris, membres del Consell d’Europa,

Considerant la Declaració universal dels drets humans, proclamada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 10 de desembre de 1948;

Considerant que aquesta Declaració tendeix a assegurar el reconeixement i l’aplicació universals i efectius dels drets que hi són enunciats;

Considerant que l’objectiu del Consell d’Europa és de realitzar una unió més estreta entre els seus membres i que un dels mitjans per aconseguir-ho és la protecció i el desenvolupament dels drets humans i de les llibertats fonamentals;

Reafirmant llur profunda adhesió a aquestes llibertats fonamentals que constitueixen les bases mateixes de la justícia i de la pau en el món, el manteniment de les quals reposa essencialment sobre un règim polític veritablement democràtic, d’una part i, de l’altra, sobre una concepció i un respecte comuns dels drets humans que s’hi proclamen;

Resolts, com a governs d’Estats europeus animats per un mateix esperit i amb un patrimoni comú d’ideals i de tradicions polítiques, de respecte a la llibertat i de preeminència del dret, a prendre les primeres mesures apropiades per assegurar la garantia col·lectiva de determinats drets enunciats en la Declaració universal,

Afirmant que correspon en primer lloc a les Altes Parts contractants, de conformitat amb el principi de subsidiarietat, garantir el respecte dels drets i llibertats definits en el present Conveni i els seus protocols i que, en aquesta tasca, beneficien d’un marge d’apreciació, sota el control del Tribunal Europeu dels Drets Humans instituït pel present Conveni,

Han convingut el següent:

1. El dret de tota persona a la vida és protegit per la llei. Ningú no pot ser privat de la vida intencionadament, excepte en execució d’una condemna a la pena capital pronunciada per un tribunal en cas que el delicte sigui punit amb aquesta pena per la llei.

2. La mort no es considera infligida en violació d’aquest article, quan sigui conseqüència del recurs a la força esdevingut absolutament necessari:

a. per assegurar la defensa de tota persona contra la violència il·legal;

b. per efectuar un arrest legal o per impedir l’evasió d’una persona legalment detinguda;

c. per reprimir, conformement a la llei, un motí o una insurrecció.

Ningú no pot ser sotmès a tortura ni a penes o tractaments inhumans o degradants.

1. Ningú no pot ser tingut en esclavatge ni en servitud.

2. Ningú no pot ser constret a complir un treball forçat o obligatori.

3. No es considera «treball forçat o obligatori» en el sentit del present article:

a. qualsevol treball requerit normalment d’una persona sotmesa a detenció en les condicions previstes per l’article 5 del present Conveni, o durant la seva llibertat condicional;

b. tot servei de caràcter militar o, en el cas d’objectors de consciència en els països on l’objecció de consciència és reconeguda com a legítima, un altre servei substitutori del servei militar obligatori;

c. tot servei requerit en cas de crisis o de calamitats que amenacin la vida o el benestar de la comunitat;

d. tot treball o servei que formi part de les obligacions cíviques normals.

1. Tota persona té dret a la llibertat i a la seguretat. Ningú no pot ser privat de la llibertat, excepte en els casos següents i segons les vies legals:

a. si és detingut regularment després d’una condemna dictada per un tribunal competent;

b. si ha estat objecte d’un arrest o d’una detenció legals per insubmissió a una decisió dictada conformement a la llei per un tribunal o per garantir l’execució d’una obligació prescrita per la llei;

c. si ha estat arrestat i detingut per ser conduït davant l’autoritat judicial competent, quan hi ha raons plausibles per sospitar que ha comès una infracció o que hi ha motius raonables per creure que cal impedir-li de cometre una infracció o de fugir després d’haver-la comès;

d. si es tracta de la detenció legal d’un menor decidida per a la seva educació vigilada o de la seva detenció legal per tal que sigui portat davant l’autoritat competent;

e. si es tracta de la detenció legal d’una persona susceptible de propagar una malaltia contagiosa, d’un alienat, d’un alcohòlic, d’un toxicòman o d’un vagabund;

f. si es tracta de l’arrest o de la detenció legal d’una persona per impedir-li de penetrar irregularment en el territori, o contra la qual hi ha un procediment d’expulsió o d’extradició en curs.

2. Tota persona detinguda ha de ser informada, en el termini més curt possible i en una llengua que comprengui, de les raons de la seva detenció i de tota acusació formulada contra ella.

3. Tota persona arrestada o detinguda, en les condicions previstes en el paràgraf 1. c. del present article, ha de ser conduïda davant un jutge o una altra autoritat habilitada per la llei per exercir funcions judicials i té el dret a ser jutjada en un termini raonable o a ser alliberada durant el procediment. L’alliberament pot ser condicionat a una garantia que asseguri la compareixença a judici de l’interessat.

4. Tota persona privada de llibertat per arrest o detenció, té dret a presentar un recurs davant d’un tribunal, a fi que resolgui en un termini breu sobre la legalitat de la seva detenció i n’ordeni l’alliberament si la detenció és il·legal.

5. Tota persona víctima d’un arrest o d’una detenció en condicions contràries a les disposicions d’aquest article té dret a reparació.

1. Tota persona té dret que la seva causa sigui vista equitablement, públicament i en un termini raonable, per un tribunal independent i imparcial, establert per la llei, que decideixi sigui sobre els litigis en relació amb els seus drets o les seves obligacions de caràcter civil, sigui sobre els fonaments de tota acusació en matèria penal dirigida contra ella. La sentència ha de ser pronunciada públicament, però l’accés a la sala d’audiència pot ser prohibit a la premsa i al públic durant tot o una part del procés en interès de la moral, de l’ordre públic o de la seguretat nacional en una societat democràtica, quan els interessos dels menors o la protecció de la vida privada de les parts en el procés així ho exigeixin o, en la mesura considerada estrictament necessària pel tribunal, quan en circumstàncies especials la publicitat pogués perjudicar els interessos de la justícia.

2. Hom presumeix innocent tota persona acusada d’una infracció fins que la seva culpabilitat hagi estat legalment establerta.

3. Tot acusat té dret, especialment:

a. a ser informat, en el termini més curt possible, en una llengua que comprengui i d’una manera detallada, de la natura i de la causa de l’acusació formulada contra ell;

b. a disposar del temps i de les facilitats necessàries per preparar la seva defensa;

c. a defensar-se ell mateix o a tenir l’assistència d’un defensor de la seva elecció i, si no té els mitjans per remunerar un defensor, a poder ser assistit gratuïtament per un advocat d’ofici, quan els interessos de la justícia ho exigeixin;

d. a interrogar o a fer interrogar els testimonis de càrrec i a obtenir la convocació i l’interrogatori dels testimonis de descàrrec en les mateixes condicions que els testimonis de càrrec;

e. a ser assistit gratuïtament per un intèrpret, si no comprèn o no parla la llengua emprada en el judici.

1. Ningú no pot ser condemnat per una acció o una omissió que, en el moment de ser comesa, no constituïa una infracció segons el dret nacional o internacional. De la mateixa manera, no es pot imposar una pena més greu que la que era aplicable al moment de la comissió de la infracció.

2. El present article no ha d’impedir el judici i la condemna d’una persona culpable d’una acció o d’una omissió que, al moment de ser comesa, era constitutiva de delicte segons els principis generals de dret reconeguts per les nacions civilitzades.

1. Tota persona té dret al respecte de la seva vida privada i familiar, del seu domicili i de la seva correspondència.

2. Només pot haver-hi ingerència d’una autoritat pública en l’exercici d’aquest dret en la mesura que aquesta ingerència sigui prevista per la llei i que constitueixi una mesura que, en una societat democràtica, és necessària per a la seguretat nacional, la seguretat pública, el benestar econòmic del país, la defensa de l’ordre i la prevenció de les infraccions penals, la protecció de la salut o de la moral, o la protecció dels drets i les llibertats d’altri.

1. Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret implica la llibertat de canviar de religió o de convicció, així com la llibertat de manifestar la seva religió o convicció individualment o col·lectivament, en públic o en privat, mitjançant el culte, l’ensenyament, les pràctiques i l’acompliment dels ritus.

2. La llibertat de manifestar la seva religió o les seves conviccions no pot ser objecte d’altres restriccions que aquelles que, previstes per la llei, constitueixen mesures necessàries, en una societat democràtica, per a la seguretat pública, la protecció de l’ordre, de la salut o de la moral públiques, o per a la protecció dels drets i les llibertats d’altri.

1. Tota persona té dret a la llibertat d’expressió. Aquest dret comprèn la llibertat d’opinió i la llibertat de rebre o de comunicar informacions o idees sense que pugui haver-hi ingerència d’autoritats públiques i sense consideració de fronteres. El present article no impedeix als Estats de sotmetre les empreses de radiodifusió, de cinema o de televisió a un règim d’autorització prèvia.

2. L’exercici d’aquestes llibertats, que comporten deures i responsabilitats, pot ser sotmès a determinades formalitats, condicions, restriccions o sancions, previstes per la llei, que constitueixin mesures necessàries, en una societat democràtica, per a la seguretat nacional, la integritat territorial o la seguretat pública, per a la defensa de l’ordre i per a la prevenció del crim, la protecció de la salut o de la moral, la protecció de la reputació o dels drets d’altri, per impedir la divulgació d’informacions confidencials o per garantir l’autoritat i la imparcialitat del poder judicial.

1. Tota persona té dret a la llibertat de reunió pacífica i a la llibertat d’associació, inclòs el dret a fundar sindicats amb d’altres i d’afiliar-se a sindicats en defensa dels seus interessos.

2. L’exercici d’aquests drets no pot ser objecte d’altres restriccions que aquelles que, previstes per la llei, constitueixin mesures necessàries, en una societat democràtica, per a la seguretat nacional, la seguretat pública, per a la defensa de l’ordre i per a la prevenció del crim, la protecció de la salut o de la moral o per a la protecció dels drets i les llibertats d’altri. Aquest article no prohibeix que siguin imposades restriccions legítimes a l’exercici d’aquests drets als membres de les forces armades, de la policia o de l’administració de l’Estat.

A partir de l’edat núbil, l’home i la dona tenen dret a casar-se i a fundar una família segons les lleis nacionals que regeixen l’exercici d’aquest dret.

Tota persona, els drets i les llibertats de la qual reconeguts en el present Conveni han estat violats, té dret a un recurs efectiu davant una instància nacional, àdhuc si la violació hagués estat comesa per persones en l’exercici de llurs funcions oficials.

El gaudiment dels drets i les llibertats reconeguts en el present Conveni ha de ser assegurat sense cap distinció, especialment per raons de sexe, raça, color, llengua, religió, opinions polítiques o altres, origen nacional o social, pertinença a una minoria nacional, fortuna, naixença o qualsevol altra situació.

1. En cas de guerra o en cas d’un altre perill públic que amenaci la vida de la nació, tota Alta Part contractant pot prendre mesures que deroguin les obligacions previstes en el present Conveni, en la proporció estricta en què la situació ho exigeixi i amb la condició que aquestes mesures no estiguin en contradicció amb les altres obligacions derivades del dret internacional.

2. La disposició precedent no autoritza cap derogació de l’article 2, llevat del cas de mort resultant d’actes lícits de guerra, ni dels articles 3, 4 (paràgraf 1) i 7.

3. Tota Alta Part contractant que exerceixi aquest dret de derogació ha de mantenir plenament informat el Secretari General del Consell d’Europa de les mesures preses i dels motius que les han inspirades. Ha d’informar igualment el Secretari General del Consell d’Europa de la data en què aquestes mesures han deixat d’estar en vigor i les disposicions del Conveni tornen a tenir plena aplicació.

Cap de les disposicions dels articles 10, 11 i 14 no pot ser interpretada en el sentit que prohibeixi a les Altes Parts contractants d’imposar restriccions a l’activitat política dels estrangers.

Cap de les disposicions del present Conveni no pot ser interpretada en el sentit que impliqui per a un Estat, un grup o un individu, un dret qualsevol de lliurar-se a una activitat o de realitzar un acte tendent a la destrucció dels drets o les llibertats reconeguts en el present Conveni o a limitacions més àmplies d’aquests drets i llibertats que aquelles que hi són previstes.

Les restriccions que, en els termes del present Conveni, són establertes als drets i llibertats esmentats, només poden ser aplicades amb la finalitat per a la qual han estat previstes.

A fi d’assegurar el respecte dels compromisos que resulten per a les Altes Parts contractants del present Conveni i dels seus protocols, s’institueix un Tribunal Europeu dels Drets Humans, d’ara endavant «el Tribunal». Aquest Tribunal funciona de manera permanent.

El Tribunal es compon d’un nombre de jutges igual al de les Altes Parts contractants.

1. Els jutges han de gaudir de la consideració moral més elevada i han de tenir les condicions requerides per a l’exercici d’altes funcions judicials o ser jurisconsults de reconeguda competència.

2. Els candidats han de tenir menys de 65 anys a la data en què l’Assemblea Parlamentària requereixi la llista de tres candidats, en virtut de l’article 22.

3. Els jutges formen part del Tribunal a títol individual.

4. Durant el seu mandat, els jutges no poden exercir cap activitat incompatible amb les exigències d’independència, imparcialitat i disponibilitat que requereix una activitat exercida a temps complet; qualsevol qüestió que es plantegi en l’aplicació d’aquest paràgraf és resolta pel Tribunal.

L’Assemblea parlamentària elegeix els jutges a títol de cada Alta Part contractant, per majoria de vots emesos, d’una llista de tres candidats que presenta l’Alta Part contractant.

1. Els jutges són elegits per un període de nou anys. No són reelegibles.

2. Els jutges resten en funcions fins que són substituïts. Tanmateix, continuen coneixent dels casos que ja els han estat assignats.

3. Un jutge només pot ser rellevat de les seves funcions si els altres jutges decideixen, per majoria de dos terços, que ja no respon a les condicions requerides.

1. El Tribunal disposa d’una Secretaria, les tasques i l’organització de la qual són fixades pel Reglament del Tribunal.

2. Quan celebra sessió en formació de jutge únic, el Tribunal és assistit per relators que exerceixen les seves funcions sota l’autoritat del president del Tribunal. Formen part de la Secretaria del Tribunal.

El Tribunal, reunit en Assemblea Plenària,

a. elegeix, per un període de tres anys, el seu president i un o dos vicepresidents, tots ells reelegibles;

b. constitueix Sales per un període determinat;

c. elegeix els presidents de les Sales del Tribunal, que són reelegibles;

d. aprova el Reglament del Tribunal;

e. elegeix el secretari i un o més secretaris adjunts;

f. fa qualsevol petició en virtut de l’apartat 2 de l’article 26.

1. Per examinar els casos que li són sotmesos, el Tribunal celebra sessions en formacions de jutge únic, en comitès de tres jutges, en Sales de set jutges i en una Gran Sala de disset jutges. Les Sales del Tribunal constitueixen els comitès per un període determinat.

2. A petició de l’Assemblea Plenària del Tribunal, el Comitè de Ministres pot reduir a cinc el nombre de jutges de les Sales, mitjançant una decisió unànime i per un període determinat.

3. Un jutge que actua com a jutge únic no examina cap demanda presentada contra l’Alta Part contractant a títol de la qual aquest jutge ha estat elegit.

4. El jutge elegit a títol d’una Alta Part contractant en el litigi és membre de dret de la Sala i de la Gran Sala. En cas d’absència d’aquest jutge, o si no està en condicions de poder intervenir, actua en qualitat de jutge una persona escollida pel president del Tribunal d’una llista prèviament sotmesa per aquesta Part.

5. El president del Tribunal, els vicepresidents, els presidents de les Sales i altres jutges designats d’acord amb el Reglament del Tribunal també formen part de la Gran Sala. Quan el cas és portat a la Gran Sala en virtut de l’article 43, cap jutge de la Sala que ha dictat la sentència no pot actuar-hi, llevat del president de la Sala i del jutge que hagi actuat a títol de l’Alta Part contractant interessada.

1. Un jutge únic pot declarar inadmissible una demanda presentada en virtut de l’article 34 o arxivar-la quan aquesta decisió es pot prendre sense examen complementari.

2. La decisió és definitiva.

3. Si el jutge únic no declara inadmissible una demanda o no l’arxiva, aquest jutge la tramet a un comitè o a una Sala per a un examen complementari.

1. Un comitè a qui li ha estat deferida una demanda individual presentada en virtut de l’article 34 pot, mitjançant votació unànime,

a. declarar-la inadmissible o arxivar-la, quan aquesta decisió es pot prendre sense examen complementari, o

b. declarar-la admissible i pronunciar conjuntament una sentència sobre el fons quan la qüestió relativa a la interpretació o a l’aplicació del Conveni o dels seus protocols, que és a l’origen del cas, és objecte d’una jurisprudència ben establerta del Tribunal.

2. Les decisions i les sentències establertes al paràgraf 1 són definitives.

3. Si el jutge elegit a títol de l’Alta Part contractant part en el litigi no és membre del comitè, aquest pot, en qualsevol moment del procediment, invitar-lo que actuï en aquest comitè, en comptes d’un dels seus membres, tenint presents tots els factors pertinents, incloenthi la qüestió de saber si aquesta Part ha impugnat l’aplicació del procediment de l’apartat b del paràgraf 1.

1. Si no s’ha pres cap decisió en virtut dels articles 27 o 28, ni s’ha pronunciat cap sentència en virtut de l’article 28, una Sala es pronuncia sobre l’admissibilitat i el fons de les demandes individuals presentades en virtut de l’article 34. La decisió sobre l’admissibilitat es pot prendre separadament.

2. Una Sala es pronuncia sobre l’admissibilitat i el fons de les demandes estatals presentades en virtut de l’article 33. Llevat d’una decisió contrària del Tribunal en casos excepcionals, la decisió relativa a l’admissibilitat s’adopta separadament.

Si el cas pendent davant una Sala planteja una qüestió greu relativa a la interpretació del Conveni o dels seus protocols, o si la solució d’una qüestió pot dur a una contradicció amb una sentència dictada anteriorment pel Tribunal, la Sala, per mentre no hagi dictat sentència, pot inhibir-se en favor de la Gran Sala.

La Gran Sala

a. es pronuncia sobre demandes presentades en virtut dels articles 33 i 34 quan l’afer li ha estat deferit per la Sala en virtut de l’article 30 o quan l’afer li ha estat deferit en virtut de l’article 43,

b. es pronuncia sobre les qüestions que el Comitè de Ministres sotmet al Tribunal en virtut del paràgraf 4 de l’article 46; i

c. examina les peticions d’opinions consultives presentades en virtut de l’article 47.

1. La competència del Tribunal s’estén a totes les qüestions relatives a la interpretació i a l’aplicació del Conveni i dels seus protocols que li siguin sotmeses en les condicions que preveuen els articles 33, 34, 46 i 47.

2. En cas de conflicte sobre la competència del Tribunal, aquest decideix.

Tota Alta Part contractant pot sotmetre al Tribunal qualsevol incompliment de les disposicions del Conveni i dels seus protocols que consideri imputable a una altra Alta Part contractant.

El Tribunal pot conèixer d’una demanda presentada per qualsevol persona física, organització no governamental o grup de particulars que es consideri víctima d’una violació per una Alta Part contractant dels drets que reconeix el Conveni o els seus protocols. Les Altes Parts contractants es comprometen a no obstaculitzar per cap mitjà l’exercici eficaç d’aquest dret.

1. Només es pot recórrer al Tribunal després d’haver exhaurit les vies de recurs internes, tal com s’entén segons els principis de dret internacional reconeguts generalment, i dins del termini de quatre mesos a comptar de la data de la decisió interna definitiva.

2. El Tribunal no admet cap demanda individual presentada en aplicació de l’article 34, si

a. és anònima, o

b. és essencialment la mateixa que una demanda que el Tribunal hagi examinat anteriorment o ja hagi estat sotmesa a una altra instància internacional d’investigació o d’arranjament, i si no conté fets nous.

3. El Tribunal declara inadmissible qualsevol demanda individual presentada en aplicació de l’article 34 si considera:

a. que la demanda és incompatible amb les disposicions del Conveni o dels seus protocols, manifestament mal fonamentada o abusiva; o

b. que el demandant no ha sofert cap perjudici important, excepte si el respecte dels drets humans garantits pel Conveni i pels seus protocols exigeix un examen del fons de la demanda.

4. El Tribunal refusa qualsevol demanda que consideri inadmissible en aplicació del present article. Pot procedir així en qualsevol estadi del procediment.

1. En qualsevol afer davant una Sala o la Gran Sala, l’Alta Part contractant, un nacional de la qual sigui el demandant, té dret a presentar observacions per escrit i a participar en les audiències.

2. En interès d’una bona administració de la justícia, el president del Tribunal pot invitar qualsevol Alta Part contractant que no sigui part en l’afer o qualsevol persona interessada, distinta del demandant, a presentar observacions per escrit o a participar en les audiències.

3. En qualsevol afer davant d’una Sala o de la Gran Sala, el Comissari de Drets Humans del Consell d’Europa pot presentar observacions per escrit i participar en les audiències.

1. En qualsevol moment del procediment, el Tribunal pot decidir l’arxiu d’una demanda quan les circumstàncies permeten concloure

a. que el demandant no té la intenció de mantenir-la; o

b. que el litigi ha estat resolt, o

c. que, per qualsevol altre motiu que el Tribunal constati, no es justifica seguir l’examen de la demanda.

Tanmateix, el Tribunal segueix l’examen de la demanda si el respecte als drets humans que garanteix el Conveni i els seus protocols així ho exigeixen.

2. El Tribunal pot decidir la reinscripció d’una demanda al registre si considera que les circumstàncies ho justifiquen.

El Tribunal duu a terme l’examen contradictori del cas amb els representants de les parts i, si escau, procedeix a una indagació; les Altes Parts contractants interessades han de proporcionar totes les facilitats necessàries perquè aquesta indagació es pugui dur a terme de manera eficaç.

1. En qualsevol moment del procediment, el Tribunal es pot posar a la disposició dels interessats per arribar a un arranjament amistós del cas inspirant-se en el respecte dels drets humans tal com els reconeixen el Conveni i els seus protocols.

2. El procediment descrit al paràgraf 1 és confidencial.

3. En cas d’arranjament amistós, el Tribunal arxiva el cas mitjançant una resolució que es limita a una breu exposició dels fets i de la solució adoptada.

4. Aquesta decisió es tramet al Comitè de Ministres, el qual vetlla per l’execució dels termes de l’arranjament amistós tal com figuren a la resolució.

1. L’audiència és pública llevat que el Tribunal ho decideixi altrament per raó de circumstàncies excepcionals.

2. Els documents dipositats a la secretaria són accessibles al públic llevat que el president del Tribunal ho decideixi altrament.

Si el Tribunal declara que hi ha hagut violació del Conveni o dels seus protocols, i si el dret intern de l’Alta Part contractant només permet fer desaparèixer les conseqüències d’aquesta violació d’una manera imperfecta, el Tribunal concedeix a la part perjudicada, si escau, una satisfacció equitable.

Les sentències de les Sales esdevenen definitives de conformitat amb l’article 44, paràgraf 2.

1. Dins el termini de tres mesos a comptar de la data de la sentència d’una Sala, qualsevol part en l’afer pot demanar, en casos excepcionals, la remissió de l’afer a la Gran Sala.

2. Un col·legi de cinc jutges de la Gran Sala accepta la demanda si el cas planteja una qüestió greu relativa a la interpretació o a l’aplicació del Conveni o dels seus protocols o bé una qüestió greu de caràcter general.

3. Si el col·legi accepta la demanda, la Gran Sala es pronuncia sobre l’afer mitjançant una sentència.

1. La sentència de la Gran Sala és definitiva.

2. La sentència d’una Sala esdevé definitiva

a. quan les parts declaren que no sol·licitaran la remissió del cas a la Gran Sala; o

b. tres mesos després de la data de la sentència, si no s’ha sol·licitat la remissió del cas a la Gran Sala; o

c. quan el col·legi de la Gran Sala desestima la demanda de remissió formulada en aplicació de l’article 43.

3. La sentència definitiva és publicada.

1. Les sentències, com també les resolucions que declarin demandes admissibles o inadmissibles, han de ser motivades.

2. Si la sentència no expressa en tot o en part l’opinió unànime dels jutges, tot jutge té el dret d’adjuntar-hi la seva opinió separada.

1. Les Altes Parts contractants es comprometen a sotmetre’s a les sentències definitives del Tribunal en els litigis en què siguin part.

2. La sentència definitiva del Tribunal es tramet al Comitè de Ministres, el qual vetlla per la seva execució.

3. Quan el Comitè de Ministres considera que la vigilància de l’execució d’una sentència definitiva és obstaculitzada per una dificultat d’interpretació d’aquesta sentència, pot adreçar-se al Tribunal per tal que aquest es pronunciï sobre aquesta qüestió d’interpretació. La decisió d’adreçar-se al Tribunal es pren mitjançant un vot per majoria de dos terços dels representants que tenen dret a formar part del Comitè.

4. Quan el Comitè de Ministres considera que una Alta Part contractant refusa de sotmetre’s a una sentència definitiva en un litigi en el qual és part, pot, després d’haver requerit aquesta Part i mitjançant una decisió adoptada per un vot per majoria de dos terços dels representants amb dret a formar part del Comitè, adreçar-se al Tribunal en relació amb la qüestió del respecte per aquesta Part de la seva obligació, d’acord amb el paràgraf 1.

5. Si el Tribunal constata una violació del paràgraf 1, tramet l’afer al Comitè de Ministres per tal que examini les mesures que cal prendre. Si el Tribunal constata que no hi ha hagut violació del paràgraf 1, tramet l’afer al Comitè de Ministres, que decideix concloure’n l’examen.

1. El Tribunal, a petició del Comitè de Ministres, pot emetre opinions consultives sobre qüestions jurídiques relatives a la interpretació del Conveni i dels seus protocols.

2. Aquestes opinions no es poden referir a qüestions que tinguin relació amb el contingut o l’abast dels drets i les llibertats definits al títol I del Conveni i als protocols, ni a altres qüestions que el Tribunal o el Comitè de Ministres podrien haver de conèixer a resultes de la presentació d’un recurs previst pel Conveni.

3. La decisió del Comitè de Ministres de demanar una opinió al Tribunal s’ha d’adoptar per votació majoritària dels representants amb dret a ocupar un escó en el Comitè.

El Tribunal decideix si la petició d’opinió consultiva presentada pel Comitè de Ministres és de la seva competència tal com la defineix l’article 47.

1. L’opinió del Tribunal ha de ser motivada.

2. Si l’opinió no expressa en tot o en part el parer unànime dels jutges, tot jutge té el dret d’adjuntar-hi la seva opinió separada.

3. L’opinió del Tribunal és tramesa al Comitè de Ministres.

Les despeses de funcionament del Tribunal són a càrrec del Consell d’Europa.

Durant l’exercici de llurs funcions, els jutges gaudeixen dels privilegis i immunitats previstos a l’article 40 de l’Estatut del Consell d’Europa i als acords que siguin adoptats en virtut d’aquest article.

A petició del Secretari General del Consell d’Europa, tota Alta Part contractant dóna les explicacions requerides sobre la manera en què el seu dret intern assegura l’aplicació efectiva de totes les disposicions d’aquest Conveni.

Cap de les disposicions del present Conveni no serà interpretada en el sentit de limitar o vulnerar els drets humans i les llibertats fonamentals que podrien ser reconeguts conformement a les lleis de qualsevol Alta Part contractant o a tot altre conveni del qual aquesta sigui part.

Cap disposició del present Conveni no s’oposarà als poders conferits al Comitè de Ministres per l’Estatut del Consell d’Europa.

Les Altes Parts contractants renuncien recíprocament, llevat d’un compromís especial, a prevaler-se de tractats, convenis o declaracions existents entre elles, amb vista a sotmetre, per via de demanda, una controvèrsia sorgida de la interpretació o de l’aplicació del present Conveni, a un tipus de solució diferent dels previstos pel dit Conveni.

1. Tot Estat pot declarar, en el moment de la ratificació o en qualsevol altre moment posterior, per una notificació adreçada al Secretari General del Consell d’Europa, que el present Conveni s’aplicarà, sense perjudici del que disposa el paràgraf 4. del present article, a tots els territoris o en qualsevol dels territoris dels quals assegura les relacions internacionals.

2. El Conveni s’aplica al territori o als territoris designats en la notificació a partir del trentè dia següent a la data en què el Secretari General del Consell d’Europa hagi rebut aquesta notificació.

3. En els dits territoris, les disposicions del present Conveni són aplicades tenint en compte les necessitats locals.

4. Tot Estat que ha fet una declaració conformement al primer paràgraf d’aquest article, pot declarar en qualsevol moment posterior, respecte a un o a més dels territoris designats, que accepta la competència del Tribunal per conèixer de les demandes de persones físiques, organitzacions no governamentals o grups de particulars tal com ho preveu l’article 34 del Conveni.

1. Tot Estat, en el moment de signar el present Conveni o de dipositar-ne l’instrument de ratificació, pot formular una reserva sobre una disposició particular del Conveni, en la mesura que una llei vigent en el seu territori no sigui conforme amb aquesta disposició. Les reserves de caràcter general no les autoritza aquest article.

2. Tota reserva formulada conformement al present article comporta una breu exposició de la llei en qüestió.

1. Una Alta Part contractant no pot denunciar el present Conveni fins després de l’expiració d’un termini de cinc anys a partir de la data d’entrada en vigor del Conveni respecte a ella i mitjançant un preavís de sis mesos, comunicat per notificació adreçada al Secretari General del Consell d’Europa, el qual n’informa les altres Parts contractants.

2. Aquesta denúncia no pot tenir com a efecte deslligar l’Alta Part contractant interessada de les obligacions contingudes en el present Conveni en relació amb qualsevol fet que, podent constituir una violació d’aquestes obligacions, hagués estat acomplert per ella anteriorment a la data en què la denúncia produeixi efectes.

3. Sota la mateixa reserva cessa de ser part en el present Conveni tota Part contractant que cessa de ser membre del Consell d’Europa.

4. El Conveni pot ser denunciat conformement a les disposicions dels paràgrafs precedents en relació amb qualsevol territori en què hagi estat declarat aplicable en els termes de l’article 56.

1. El present Conveni és obert a la signatura dels membres del Consell d’Europa. Ha de ser ratificat. Les ratificacions són dipositades davant el Secretari General del Consell d’Europa.

2. La Unió Europea pot adherir-se al present Conveni.

3. El present Conveni entrarà en vigor després que hagin estat dipositats deu instruments de ratificació.

4. Per a tot signatari que el ratifiqui ulteriorment, el Conveni entrarà en vigor a comptar del dipòsit de l’instrument de ratificació.

5. El Secretari General del Consell d’Europa notifica a tots els membres del Consell d’Europa l’entrada en vigor del Conveni, els noms de les Altes Parts contractants que l’hagin ratificada i també el dipòsit de qualsevol instrument de ratificació produït ulteriorment.

Fet a Roma, el 4 de novembre de 1950, en francès i en anglès, ambdós textos igualment fefaents, en un sol exemplar que serà dipositat als arxius del Consell d’Europa. El Secretari General en lliurarà còpies certificades conformes a tots els signataris.