Instruccions pràctiques
Demandes de mesures provisionals1
(Article 39 del reglament del Tribunal)
1 Instruccions pràctiques dictades pel president del Tribunal d’acord amb l’article 32 del reglament del Tribunal el 5 de març de 2003 i revisades el 16 d’octubre de 2009, el 7 de juliol de 2011, el 3 de maig de 2022 i el 28 de març de 2024
I. Introducció
En el sistema del Conveni, el Tribunal pot indicar mesures provisionals en circumstàncies excepcionals, a instància d’una part o de qualsevol altra persona interessada, o bé d’ofici, en virtut de l’article 39 del reglament del Tribunal, quan existeixi un risc imminent de dany irreparable. Aquestes mesures tenen una funció essencial: evitar situacions irreversibles que impedirien als tribunals nacionals i/o al Tribunal examinar degudament els greuges formulats en virtut del Conveni i, si escau, garantir al demandant el gaudi pràctic i efectiu dels drets invocats en virtut del Conveni.
L’incompliment de mesures provisionals per una Part contractant demandada perjudica l’efectivitat del dret de demanda individual garantit per l’article 34 del Conveni Europeu de Drets Humans i el compromís formal de l’Estat, recollit a l’article 1, de protegir els drets i les llibertats definits en el Conveni. En indicar mesures provisionals, el Tribunal exerceix la seva competència per assegurar el respecte dels compromisos assumits per les Altes Parts contractants en el Conveni i en els seus protocols, d’acord amb l’article 19; aquesta competència s’estén a totes les qüestions relatives a la seva interpretació i aplicació, tal com preveu l’article 32 del Conveni (vegeu, entre d’altres, Mamatkulov i Askarov c. Turquia [GC], núm. 46827/99 i 46951/99, §§ 128–29, CEDH 2005-I; Paladi c. Moldàvia [GC], núm. 39806/05, §§ 84–106, 10 de març de 2009; M.K. i altres c. Polònia, núm. 40503/17 i 2 altres, §§ 229–38, 23 de juliol de 2020; i K.I. c. França, núm. 5560/19, § 115, 15 d’abril de 2021). Les mesures provisionals són, per tant, vinculants.
El text de l’article 39 es va modificar el 23 de febrer de 2024 amb l’objectiu de precisar encara més les circumstàncies en què es poden indicar mesures provisionals i el llindar que cal assolir pel que fa a la seva sol·licitud i aplicació. La modificació també tenia per objecte alinear el text de l’article amb la jurisprudència i la pràctica ben establertes del Tribunal en matèria de mesures provisionals.
Aquesta versió revisada de les instruccions pràctiques té per objecte oferir orientacions detallades sobre els aspectes substantius i procedimentals del procediment del Tribunal relatiu a les mesures provisionals en virtut de l’article 39 del reglament del Tribunal, amb la finalitat d’aportar més claredat i transparència a la tramitació dels procediments relatius a mesures provisionals, a les circumstàncies excepcionals en què aquestes mesures es poden concedir i als casos en què poden ser objecte de reexamen. S’adreça als demandants, potencials o efectius, als seus representants, a les Parts contractants i, en general, a les parts interessades.
II. Àmbit d’aplicació i funcionament del procediment relatiu a les mesures provisionals
A. L’àmbit d’aplicació de l’article 39 del reglament del Tribunal
Quan el Tribunal indica una mesura provisional, cosa que només fa en circumstàncies excepcionals, pretén oferir protecció davant d’un risc imminent de dany irreparable. Per tant, el Tribunal ordena a les parts del procediment que apliquin aquesta mesura només si, després d’examinar tota la informació disponible, considera que és necessària en interès de les parts o per al bon desenvolupament del procediment. Les mesures provisionals indicades pel Tribunal poden exigir a les parts que s’abstinguin de dur a terme determinades actuacions o que adoptin mesures concretes.
La versió recentment codificada de l’article 39 estableix que les mesures provisionals són aplicables en casos de «risc imminent de dany irreparable a un dret protegit pel Conveni». La noció de «dany irreparable a un dret protegit pel Conveni» s’ha definit com un dany que, per la seva naturalesa, no seria susceptible de reparació, restabliment o compensació adequada. En aquest context, el terme «restabliment» s’ha d’entendre com el retorn a la situació anterior a la producció del dany. Així, el Tribunal indica mesures provisionals quan hi ha el risc que l’absència d’aquestes mesures condueixi a una situació en què la restitutio in integrum i altres formes de reparació no serien possibles, si el Tribunal les considerés justificades al final del procediment davant seu. Les circumstàncies del cas han de superar, per tant, un llindar elevat de gravetat perquè l’article 39 sigui aplicable. Les mesures provisionals només s’indiquen quan hi ha indicis prima facie d’un risc imminent de dany irreparable, i no quan els demandants només haurien de suportar dificultats en absència de mesures provisionals. Pel que fa a l’esgotament dels recursos interns, vegeu la part III.C infra.
Així doncs, el Tribunal indica mesures provisionals, en principi, només en casos excepcionals i sobre la base d’un examen rigorós de totes les circumstàncies pertinents. En la majoria d’aquests casos, les proves disponibles apunten a un cas clarament defensable d’una amenaça real per a la vida i la integritat física, amb el consegüent risc real de dany greu en vulneració de les disposicions essencials del Conveni.
B. Òrgans decisoris en el procediment de l’article 39
La competència del Tribunal per resoldre demandes de mesures provisionals l’exerceixen els jutges de permanència o, si escau, el president de la secció, la Sala, el president de la Gran Sala, la Gran Sala o el president del Tribunal (article 39 § 2).
Els jutges de permanència són els jutges elegits com a vicepresidents de les cinc seccions d’acord amb l’article 8 §§ 1 i 2. Són designats pel president del Tribunal, de conformitat amb l’article 39 § 5, per resoldre demandes de mesures provisionals. Des de 2022, els cinc vicepresidents de les seccions actuen com a jutges de permanència. En la pràctica, els jutges de permanència no examinen demandes de mesures provisionals contra la Part contractant respecte de la qual el jutge ha estat elegit o de la qual és nacional.
En la versió modificada de l’article 39, el Tribunal en ple va decidir introduir una base jurídica específica que permet al president del Tribunal indicar mesures provisionals quan sigui necessari.
Les demandes de mesures provisionals presentades en noves demandes individuals són examinades principalment pels jutges de permanència, amb l’assistència d’una unitat especialitzada de la Secretaria del Tribunal. Els jutges de permanència poden remetre una demanda de mesures provisionals a algun dels altres òrgans decisoris enumerats a l’article 39 § 2, inclosos els òrgans col·legiats. Les remissions es poden produir en situacions diverses i dependran de la naturalesa de la demanda, del cas en què es presenti i del grau d’urgència. Aquest darrer factor pot fer que la remissió a un òrgan col·legiat no sigui possible; en aquest cas, el jutge de permanència pot decidir aplicar temporalment l’article 39 amb la finalitat, entre d’altres, de facilitar que aquest òrgan examini posteriorment la demanda de mesura provisional. Correspon al mateix Tribunal decidir si una demanda ha de ser examinada per un òrgan col·legiat.
Les demandes de mesures provisionals presentades en demandes interestatals, en demandes individuals pendents davant la Gran Sala i en demandes individuals comunicades que ja han estat assignades a seccions són examinades, en principi, pel president del Tribunal, pel president de la Gran Sala o pels presidents de secció. La possibilitat de remissió a un òrgan col·legiat també s’aplica quan la competència decisòria correspon en primera instància al president del Tribunal, al president de la Gran Sala o als presidents de secció.
C. Procés decisori relatiu a les demandes de mesures provisionals
Arran de la revisió del procés decisori de l’article 39 duta a terme pel Tribunal en ple el 2023, i sigui quina sigui la naturalesa de la decisió adoptada (per exemple, concessió de mesures provisionals, rebuig de demandes de mesures provisionals, ajornament de l’examen de demandes o aixecament de mesures provisionals existents), totes les resolucions del Tribunal relatives a mesures provisionals es notifiquen a les parts en forma de decisió signada pel jutge de permanència, pel president de la secció o de la Gran Sala, o pel president del Tribunal, segons correspongui. Els noms dels jutges que adopten decisions en el procediment que regula les mesures provisionals s’indiquen sistemàticament en les decisions.
Les decisions van acompanyades d’una carta de la Secretaria que inclou informació sobre el procediment, així com qualsevol instrucció o requeriment adreçat a les parts.
Els demandants són informats de les decisions del Tribunal relatives a les demandes de mesures provisionals a través de l’ECHR Rule 39 Site, per fax o per correu postal.
El Tribunal pot indicar mesures provisionals fins a nova ordre, durant tota la durada del procediment davant el Tribunal o per un període limitat, segons les circumstàncies del cas.
Quan les mesures provisionals es concedeixen per un període limitat, això pot respondre a motius diversos: perquè s’espera rebre informació pertinent de les parts a petició del Tribunal; perquè cal permetre que els tribunals interns examinin íntegrament, en procediments en curs, la qüestió objecte de la demanda de mesura provisional; perquè es considera que una demanda ha de ser examinada per un òrgan col·legiat i cal més temps per convocar una reunió; o perquè el jutge de permanència considera que necessita més temps abans de dictar una decisió.
Quan el Tribunal ha sol·licitat més informació, es convida les dues parts, en virtut de l’article 54 § 2 (a) del reglament del Tribunal, a facilitar la informació necessària dins un termini determinat. La durada d’aquest termini depèn de les circumstàncies del cas i de la urgència de la demanda. En aquests casos, un cop rebuda la informació de les parts, el Tribunal pot decidir prorrogar, no prorrogar o aixecar qualsevol mesura provisional vigent.
El Tribunal també pot decidir ajornar l’examen de demandes de mesures provisionals i convidar les parts a facilitar informació quan el grau d’urgència ho permeti, en casos en què la informació que els demandants han pogut presentar al Tribunal no sigui suficient per permetre al Tribunal examinar la demanda i quan es consideri viable sol·licitar informació a la Part contractant demandada abans que s’adopti cap decisió.
Quan s’ajorna l’examen de la demanda, es convida la Part contractant demandada o ambdues parts, en virtut de l’article 54 § 2 (a), a facilitar la informació necessària dins un termini determinat. La durada d’aquest termini depèn de les circumstàncies del cas i del grau d’urgència de la demanda. Un cop rebuda la informació de les parts, el Tribunal pot tornar a ajornar l’examen de la demanda i formular noves preguntes a les parts, o bé dictar la seva decisió sobre la demanda de mesures provisionals.
El Tribunal també pot decidir comunicar una mesura provisional al Comitè de Ministres, en virtut de l’article 39 § 3 del reglament del Tribunal, quan l’òrgan judicial que ha adoptat la mesura provisional consideri que la notificació és justificada. En aquestes circumstàncies, les parts són informades de la notificació.
Quan s’al·lega que una Part contractant demandada no ha complert una mesura provisional i el Tribunal decideix comunicar la demanda, o una part d’aquesta, a la Part contractant demandada, també es pot informar el Comitè de Ministres de qualsevol qüestió plantejada relativa al compliment de les obligacions derivades de l’article 34 del Conveni.
Les dues parts tenen el deure de cooperar plenament en la tramitació del procediment i, en particular, d’adoptar les mesures que estiguin al seu abast i que el Tribunal consideri necessàries per a una bona administració de justícia (vegeu l’article 44A). Pel que fa als demandants, això implica el deure de vetllar perquè les demandes de mesures provisionals es presentin amb la deguda antelació i continguin tota la informació i tots els documents necessaris (vegeu els paràgrafs 32–37 infra). És essencial que els demandants no retardin la presentació de la seva demanda per generar un grau d’urgència més elevat. Aquests retards poden afectar negativament els drets i interessos dels demandants i la capacitat del Tribunal per tramitar eficaçment les demandes de mesures provisionals. Pel que fa a les Parts contractants, en molts casos, encara que no en tots, el control del grau d’urgència pot quedar dins la seva esfera d’actuació. El Tribunal subratlla que les Parts contractants sempre poden informar-lo amb antelació quan considerin que una demanda en virtut de l’article 39 pot ser imminent i facilitar-li, en aquest context, qualsevol informació pertinent.
Com s’ha explicat al paràgraf 13 anterior, les resolucions del Tribunal sobre demandes de mesures provisionals es notifiquen a les parts en forma de decisió, signada per l’òrgan judicial que l’ha adoptada. Aquest òrgan judicial pot facilitar, si ho considera oportú, una motivació addicional relativa a la resolució.
No es pot interposar recurs contra cap decisió relativa a demandes de mesures provisionals.
Tanmateix, una Part contractant demandada pot demanar al Tribunal que reexamini la seva decisió d’indicar mesures provisionals si considera que les mesures ja no són necessàries o si disposa d’informació que no estava disponible en el moment pertinent o que no havia estat posada a disposició del Tribunal oportunament. No hi ha cap termini establert per presentar una sol·licitud d’aquest tipus. Quan es rep una sol·licitud de reexamen, es poden demanar observacions a l’altra part, que s’han de presentar dins un termini determinat. A continuació, el Tribunal examina les al·legacions de les parts i dicta la seva decisió sobre la sol·licitud de reexamen basant-se en qualsevol informació fàctica i jurídica actualitzada i pertinent.
En cas de canvi de circumstàncies, els demandants poden presentar una nova demanda de mesures provisionals quan la demanda inicial no hagi estat estimada.
Una mesura adoptada en virtut de l’article 39 pot ser aixecada en qualsevol moment per decisió del Tribunal. En particular, com que una ordre dictada en virtut de l’article 39 està vinculada al procediment davant el Tribunal, la mesura s’aixecarà si la demanda no es manté.
Quan sigui justificat, el Tribunal pot decidir declarar inadmissible una demanda al mateix temps que rebutja una demanda de mesures provisionals.
D’acord amb la política de priorització del Tribunal, les demandes en què s’han indicat mesures provisionals s’inclouen dins la categoria de «demandes urgents» (categoria I). Per tant, tenen prioritat sobre les demandes d’altres categories i es tramiten i es resolen tan aviat com sigui possible (vegeu també la política de priorització del Tribunal).
III. Informació pràctica relativa a les mesures provisionals
Les demandes de mesures provisionals s’examinen individualment en un procediment escrit. Es tramiten amb caràcter prioritari. D’acord amb la pràctica del Tribunal, les demandes que queden manifestament fora de l’àmbit d’aplicació de l’article 39, les demandes prematures i les demandes incompletes o no fonamentades no se sotmeten normalment a un jutge perquè adopti una decisió i són rebutjades. Els demandants o els seus representants que formulin una demanda de mesura provisional en virtut de l’article 39 del reglament del Tribunal han de complir els requisits que s’exposen a continuació2.
2 És essencial que es facilitin les dades de contacte completes.
A. Informació i documents requerits
Les demandes, sempre que sigui possible, s’han de redactar en una de les llengües oficials de les Parts contractants i s’han de presentar a través de l’ECHR Rule 39 Site, per fax o per correu postal. El Tribunal no tramitarà les demandes enviades per correu electrònic.
Han de contenir la informació següent:
• Nom(s) del demandant
• Cognom(s) del demandant
• Adreça actual del demandant o lloc de detenció
• Data de naixement
• Nacionalitat(s)
• Si hi ha diversos demandants, «Nom(s)», «Cognom(s)», «Adreça actual», «Data de naixement» i «Nacionalitat(s)» de cadascun
• Nom(s), cognom(s), adreça i qualitat del representant, si n’hi ha
• Estat(s) contra el(s) qual(s) es presenta la demanda
La informació i els documents indicats a continuació també s’han de presentar juntament amb la demanda.
A. Motius de la demanda de mesures provisionals:
1. Descripció detallada de la situació actual;
2. Naturalesa del risc imminent de dany irreparable al·legat;
3. Còpia de tots els documents relacionats (informes mèdics recents, fotografies, documents que demostrin la vulnerabilitat del demandant, articles de premsa o informes relatius a la situació del demandant, etc.);
4. En casos de trasllat, expulsió o extradició:
a. Motius detallats per haver abandonat el país d’origen o el país de destinació;
b. Motius per témer el retorn al país d’origen o al país de destinació;
c. Informació relativa a la data i les circumstàncies d’arribada a la Part contractant;
d. País de destinació;
e. Data prevista del trasllat, expulsió o extradició;
f. Còpia de tots els documents relacionats (ordres de registre, ordres de detenció, condemnes penals, articles de premsa o informes relatius al demandant, informes sobre el país, etc.).
B. Informació relativa als procediments interns a la Part contractant:
1. Informació relativa als procediments interns, inclosa la data i el contingut de les decisions judicials i dels recursos;
2. Qualsevol altra informació pertinent relativa als procediments davant les autoritats internes;
3. Còpia de tots els documents relacionats (còpies de les decisions de les autoritats nacionals, decisions judicials, peticions presentades a les autoritats i als tribunals nacionals, etc.);
4. En casos de trasllat, expulsió o extradició:
a. Informació sobre els procediments d’asil, si n’hi ha;
b. Informació sobre els procediments de trasllat;
c. Còpia de tots els documents relacionats.
C. Articles del Conveni invocats.
D. Un poder degudament emplenat si la demanda la presenta un representant. El formulari es pot enviar poc després de la presentació de la demanda. Les demandes de mesures provisionals requereixen el consentiment dels demandants.
E. Un número de referència del Tribunal, si ja en teniu un en relació amb la present demanda.
F. Qualsevol altra informació i documentació que considereu necessària.
La manca de presentació de la informació i dels documents esmentats anteriorment pot fer que es consideri que la demanda de mesures provisionals no està fonamentada o és incompleta.
La simple referència a arguments exposats en altres documents o a procediments interns no és suficient. La informació i els documents esmentats anteriorment s’han d’adjuntar a qualsevol demanda.
El Tribunal no es posarà necessàriament en contacte amb els demandants que hagin presentat una demanda de mesures provisionals incompleta.
B. Presentació de les demandes amb antelació suficient
Les demandes de mesures provisionals s’han d’enviar normalment tan aviat com sigui possible després que s’hagi dictat la decisió interna definitiva, per tal que el Tribunal i la seva Secretaria disposin de temps suficient per examinar la qüestió. És possible que el Tribunal no pugui tramitar les demandes rebudes en casos d’expulsió o d’extradició menys d’un dia laborable abans de l’hora prevista del trasllat3.
Quan la decisió interna definitiva sigui imminent i hi hagi risc d’execució immediata, especialment en casos d’expulsió o d’extradició, els demandants i els seus representants han de presentar la demanda de mesures provisionals sense esperar aquesta decisió i indicar clarament la data en què serà dictada i que la demanda està condicionada al fet que la decisió interna definitiva sigui desfavorable.
3 La llista de dies festius i altres dies no laborables en què la Secretaria del Tribunal està tancada es pot consultar al lloc web del Tribunal: www.echr.coe.int/contact.
C. Recursos interns amb efecte suspensiu
El Tribunal no coneix de recursos contra decisions dels tribunals interns, i els demandants en casos d’expulsió o d’extradició han d’exercir els recursos interns que puguin suspendre el trasllat abans de sol·licitar mesures provisionals al Tribunal. Quan el demandant encara pugui exercir recursos interns amb efecte suspensiu, el Tribunal no aplicarà l’article 39 per impedir el trasllat.
D. Trasllat d’una persona a una Part contractant
Quan una persona a qui s’ha rebutjat una demanda de mesura provisional sigui traslladada a una altra Part contractant, aquesta persona pot, si cal, presentar una nova demanda contra aquell Estat en virtut de l’article 39 del reglament del Tribunal o una demanda en virtut de l’article 34 del Conveni.
E. Seguiment de les demandes
Un cop presentada una demanda de mesures provisionals, el demandant o el seu representant ha de fer-ne el seguiment i respondre a la correspondència de la Secretaria del Tribunal.
El demandant ha de ser diligent en la seva correspondència amb la Secretaria del Tribunal. És essencial que el Tribunal sigui informat immediatament de qualsevol canvi en la situació administrativa del demandant o en altres circumstàncies (per exemple, si el demandant obté un permís de residència, torna al seu país d’origen o canvia d’adreça per qualsevol altre motiu, si hi ha un canvi en la data i l’hora del trasllat, o si hi ha una nova decisió judicial o qualsevol altra novetat relativa a la seva demanda).
Quan s’hagi aplicat una mesura, el demandant o el seu representant ha de mantenir el Tribunal informat regularment i sense demora de l’estat de qualsevol procediment intern pendent. No fer-ho pot comportar que la demanda sigui arxivada pel Tribunal.
Quan s’hagi rebutjat una demanda de mesures provisionals, el demandant o el seu representant ha d’informar el Tribunal si vol prosseguir la demanda davant el Tribunal. El representant del demandant també ha d’informar el Tribunal sense demora, per iniciativa pròpia, de qualsevol possible pèrdua de contacte amb el demandant.
Quan la demanda s’hagi presentat a través de l’ECHR Rule 39 Site i posteriorment s’hagi tancat al mateix lloc web després que s’hagi notificat una decisió al demandant o al seu representant, qualsevol correspondència posterior adreçada al Tribunal s’ha d’enviar per fax o per correu postal. La correspondència enviada directament per correu electrònic a un jutge, al president d’una secció, al president del Tribunal o a un membre de la Secretaria no serà tinguda en compte.